Que gaudiu d'una bona diada.

Hola, avui pujaré dugues entrades, aquesta en català i un altre en castellà totalment diferent. Moltes persones espanyoles rebutgen, critiquen i bombardegen amb insults cada dia als catalans del món. Estic completament segura de què cada dia hi ha algun català que pateix algun tipus d'agressió només per defendre la seva terra i la seva llengua. Molta gent fica en dubte l'hospitalitat dels catalans, diu que són uns garrepes, que rebutgen a la gent de fora i que no valen una merda. Jo , sóc de fora. Vaig néixer a Argentina i visc aquí d'ençà que tinc ús de raonament, i puc assegurar que tot això és mentida. Podeu dir 'si claro, pero como tú te has criado aquí ellos no te dicen nada.' però no, no és per això. Perquè ,sabeu? Jo conec a motla gent que potser fa 2 dies ha arribat a aquí, ve nou o nova a l'institut, i el 1er que fan els meus companys CATALANS és intentar ajudar-lo, sigui de la nacionalitat que sigui, tingui del color que tingui la seva pell, sigui com sigui el seu aspecte, ni el rebutgen ni l'insulten, res. Fan el que esta a les seves mans per què la seva estància en aquest meravellós País, que es Catalunya, sigui meravellós. Mentre molta gent espanyola rebutja i critica a gent de fora, els hi fiquen sobre noms despectius com 'sudacas' o 'moros' els insulten segons el color de la seva pell i la forma dels seus ulls o el seu aspecte. Fa dos anys em vaig traslladar a viure a un dels pobles més catalans que us podeu imaginar, aquest poble, senyors i senyores, és un dels MILLORS POBLES ON HE TINGUT EL PLAER D'ESTAR. De veritat penseu que són uns garrepes? Mireu, quan desgraciadament jo vaig haver de marxar d'aquell poble a Barcelona, vaig marxar sense dir res a ningú, realment aquell dia ni tan sols jo sabia que marxaria, que no tornaria, va passar una setmana, i no tornava. Vaig decidir que ja era hora de comunicar als meus estimats companys que marxava, que no tornaria a aixecar me pels dematins per anar a l'institut amb ells. Voleu saber que va passar? Em van deixar el Facebook fet pols. Ple de publicacions i missatges dient que em trobarien a faltar, demanant me que els anés a veure, desitjant me que tingués sort, hi va haver gent que em va trucar a l'hora del pati,de l'endemà de comunicar-ho, dient me que m'estimaven mentre ploraven. Com és obvi, vaig haver de tornar per recollir les meves coses i depàs dir adéu. Vaig poder quedar me 3 dies allà, vaig aconseguir quedar me a dormir a casa d'una amiga, i quan vaig entrar a la classe, crec que vaig quedar me sense respiració durant 3 minuts mentre tothom m'abrasava, vaig fer classe amb ells, classe normal. Durant dos dies, van ser els dos millors dies d'institut de me vida. Al tercer dia, em vaig adonar de què havien fet una col·lecta, tots els de la classe van ficar 2 euros i em van comprar una pila de regals, també em van fer un dossier, tots els de la classe van escriure-hi.
No teniu idea del que uns 'catalans de merda' van fer per mi. Van estar sempre al meu costat, i ara com ara, gràcies a ells, puc dir que em sento catalana. I que Catalunya seria un PAÍS ENVEJABLE. Que gent com la que hi ha a Catalunya escasseja massa en aquest món. Ara per ara, puc SENTIR ME ORGULLOSA de sortir al carrer i veure la Via Catalana, veure senyeres penjant dels balcons i gent que, si no saps parlar català, no se te'n fot a la cara, t'ajuda a aprendre la llengua, t'ho explica si cal, t'ajuda a adaptar te mentre desgraciadament segueix legalment perteneixent a un país que té un govern que a persones immigrants com jo, cada dia els hi fiquen més i més difícils les coses, allarguen els tràmits per poder nos legalitzar, ho allarguen tot de manera que tinguin més marge de temps per fer-nos fora. Sabeu quin és realment el problema? El problema no són els immigrants, el problema és que tots els diners que Catalunya guanya, que sua sang per aconseguir, se'ls queda Espanya i van destinats a Madrid. Per això, mentre a les escoles públiques de Madrid els nens estudien tots amb tabletes i ordinadors portàtils, aquí a Catalunya els nens i les nenes han de reciclar llibres, molts pintats, altres trencats, però quasi sempre llibres, molts pocs centres d'educació tenen l'equipament necessari per adoptar aquest tipus d'educació, però tampoc tenen pressupost per intentar avançar amb la tecnologia. És realment una vergonya com tracten als catalans. Avui, 11 de setembre de 2013, és un gran dia, és la DIADA. I estic orgullosa de, sent immigrant, viure a un País com Catalunya.
Amb tots els meus respectes a Espanya.
Att: Una catalana no de sang, de cor.